© Fotografia: David Alonso Rincón (Libertad Digital)
Seguim incorporant referents en innovació dins l’aula al nostre cicle de diàlegs #TekmanTalks. En aquesta ocasió, et compartim el webinar amb Mariano Sigman, divulgador científic i un dels neurocientífics més rellevants del panorama internacional, que ens ajudarà a conèixe’ns millor. Aprofitant el recent llançament del seu llibre El poder de las palabras, parlarem de com processos mentals com la memòria, la percepció o la presa de decisions estan influïts per la biologia, la cultura i la nostra experiència prèvia.
La força de les narratives com a espai de transformació
A continuació podràs veure el webinar complet entre Mariano Sigman i Lea del Pozo, i una mica més avall trobaràs algunes de les idees més destacades d’un #TekmanTalk on hi descobriràs el món fascinant del funcionament del cervell humà, i de la importància de la conversa no només per millorar personalment, sinó també com a essència pròpia de l’educació. O com ja va formular Séneca fa dos mil·lenis: Docendo discimus: Ensenyant, aprenem.
Recorda que també pots escoltar-ho en format pòdcast!
15 idees sobre el poder de la ment i de les paraules
I, ara sí, a continuació et deixem amb 15 reflexions destacades del webinar amb Mariano Sigman:
- «El poder de les paraules pot tenir un revers nociu: el de fer-nos creure que som incapaços, per exemple, de fer matemàtiques, si ens ho repetim constantment a nosaltres mateixos.»
- «El rol d’un bon professor és habilitar en el nen la idea que hi ha coses que no pot resoldre, però que es poden resoldre.»
- «Una de les pitjors creences que se li poden inculcar a un nen és: tu això no ho podràs resoldre, abandona-ho o oblida-ho.»
- «M’agrada la idea que la conversa ajuda a aclarir el pensament, perquè etimològicament aclarir significa donar llum, donar claredat, i crec que és una bona metàfora, perquè pensar és un verb que utilitzem molt però que mai no sabem exactament què significa.»
- «El primer gran valor de la conversa és el de treure les nostres idees mentals a un espai més tangible. Això forma part de quelcom que es troba a l’essència de l’educació des de fa molt de temps, quan ja Séneca declamava Docendo discimus: Ensenyant, aprenem.»
- «El diàleg serveix com un microscopi que ens permet observar les nostres pròpies idees i detectar quan són potents, quan són coherents, quan són dolentes…»
- «Molts cops, els bons professors són aquells que creen bones disposicions dins l’aula, generant entre els alumnes una mentalitat de creixement i de descobriment.»
- «Quan ens apropem a una conversa amb la predisposició de “què increïble per un segon poder veure el món a través dels ulls de l’altre”, la ciència ens demostra que aquestes converses milloren moltes de les nostres facultats.»
- «La mentida forma part d’un exercici psicològic bàsic que té molta relació amb l’exercici de la ficció i la teatralització. És una espècie d’experiment que permet al nen pertorbar la realitat per comprendre’n els límits.»
- «En situacions amb nens amb necessitats especials, la ciència, que de vegades la pensem com una cosa freda, es torna quelcom de molt humà, perquè el que t’ofereix és una eina per comprendre l’altra persona en aquells espais on de vegades és difícil d’entendre.»
- «La metacognició és important per l’aprenentatge perquè s’assembla bastant a la conversa: significa pensar sobre el propi pensament. Et permet fer explícites o conscients fases del raonament que en general passen a tota velocitat dins l’inconscient.»
- «La memòria és un dels elements més creatius del pensament humà: la bona memòria prové de crear-se bones històries a un mateix per poder recordar les coses.»
- «La memòria no és un exercici de fer força per gravar-se quelcom molt fort dins el cervell, sinó un exercici enginyós per relacionar (a partir d’imatges, paraules, esquemes o moviments) aquelles coses que vols recordar amb coses que són estables dins la teva memòria.»
- «Una de les coses més importants que ens ha ensenyat la neurociència és que el somni ocupa un rol molt important no només per la part restauradora del cos, sinó també pel desenvolupament creatiu, nemònic i per les idees de l’aparell cognitiu. Bon somni: bona cognició, mal somni: mala cognició.»
- «Som molt més compassius amb algú que no coneixem que amb nosaltres mateixos. Cal tractar de mirar-se a un mateix amb la mateixa perspectiva amb què mirem la resta de coses: sense maltractar-se ni adular-se de forma desmesurada.»
