Rere la recent renovació d’EMAT hi ha un procés laboriós, fascinant i motivador que han dut a terme diversos equips de treball, sent un d’ells amb docents que treballen amb el programa des de fa anys. Jordi Sellabona és un dels mestres que han col·laborat amb la renovació i hem aprofitat per entrevistar-lo i preguntar-li sobre la seva visió de les matemàtiques.
El Jordi treballa amb EMAT des de fa 12 anys. Especialitzat en Magisteri d’Educació Primària i Educació Física, i amb un Postgrau en Direcció de Centres Escolars.
Com viuen els teus alumnes les matemàtiques?
Les matemàtiques agraden a la gran majoria. Hi ha de tot, com en tots llocs. Amb EMAT les viuen bé gràcies a les activitats d’ensenyament i aprenentatge, perquè són molt manipulatives i utilitzem molt de joc, cubs, matijocs… És un producte que per a ells és atractiu. Després t’ho has de preparar bé com a mestre, perquè cal guiar-los, donar-los pautes perquè el joc sigui aprenentatge: «Això per què ha passat?», «Què penses que pots fer ara en aquest exercici?».
Allò que en un esport equivaldria a la part tàctica: implicar-los i que ells ho facin, però hi ha d’haver acompanyament, i amb els anys aprens que o tu et prepares la sessió o aquesta orientació no surt. Perquè si tu no t’ho prepares, no saps el que busques i no els pots ajudar a ells a trobar-ho.
Com adaptes el mètode d’EMAT en el teu dia a dia?
Nosaltres ens asseiem amb la paral·lela que tinc aquest any, amb la Glòria, i ho parlem: «Toca això». Ella s’ho mira, jo m’ho miro, després ens ho mirem junts: «he vist que el que és important és treballar aquest concepte, que això serveix per a introduir-los…». Sobretot, si tu no t’ho prepares abans, quan estàs a classe no pots retrocedir perquè tens els alumnes esperant a que els ho expliquis, a que els ho ofereixis, a que els ajudis. Llavors, si no t’ho has preparat prèviament sí que pots salvar la classe, però EMAT no és arribar i obrir el llibre i dir «com dèiem ahir…», no. Necessita una preparació.
¿Per què? Perquè al final el mètode té tants recursos, i una classe no té només un sol tipus d’activitat, sinó que unes són manipulatives, unes altres són més jocs, unes altres que són un aprenentatge basat en problemes… Tot això o ho domines i saps cap a on guiar-los, o al final és un caos per a tu i per a ells, perquè vas salvant, salvant, però no arribes. No és una classe de mates convencional com les que vaig tenir a EGB. Per molt bo que fos el professor, no és com EMAT. A mi algun cop m’ha tocat fer alguna matèria que no tinc tant per mà. Te la prepares, i la defenses guanyant seguretat per transmetre-la.
Les classes de mates estan organitzades en tres moments que inclouen diverses activitats segons el moment. Què creus que aporta aquesta estructuració?
Jo faig el símil amb una classe d’educació física, on en primer lloc has de preparar el cos per després poder fer la part principal, i finalment tornar a la calma. Aquestes tres parts són les tres parts que fa EMAT. Primer amb els problemes orals i el càlcul mental: l’escalfament. Per a què ells ja entrin dins la dinàmica, s’introdueixi o no el concepte de la sessió, és un «ei, estem a mates», estan tots atents i es fa silenci perquè tu fas una pregunta i esperes respostes. Això ja te’ls prepara. Després hi ha la part principal, que és on treballes, però ells ja venen de la preparació «estem a mates», han escalfat i fas la part principal. Finalment, per sintetitzar idees, per rebaixar una mica, el diari matemàtic o el «Per acabar», que consta d’alguna activitat més relaxada, d’autoreflexió amb el diari, per pensar què he après o què no he après d’aquest concepte. És a dir: tornar a la calma. Per a mi és aquest esquema, són conceptes que jo també aplico a les classes d’educació física.
I torno a una de les idees principals: si tu t’ho prepares bé, passes bé d’una part a una altra perquè la tens programada, la tens pensada i saps com faràs els ponts. I els alumnes estan rebent consignes, activitats sense parar, però també sense estressar-se.
Amb EMAT, jo faig el símil amb una classe d’educació física, on en primer lloc has de preparar el cos per després poder fer la part principal, i finalment tornar a la calma.
Per què, quins diries que són els reptes d’ensenyar matemàtiques a Primària?
El més difícil d’ensenyar matemàtiques a Primària és que els nens no li tinguin por. De vegades l’entorn transmet por cap a les matemàtiques. Encara tenim assignatures maria i encara tenim assignatures molt importants i complicades on la teva vida depèn de que no la suspenguis a 3r de Primària. No, no. Això s’ha d’acabar i és el que treballo. Aquest és un dels meus objectius personals: treballar tranquils. «Que no ho saps? Ah, tranquil, però treballa, jo t’acompanyo al teu ritme». Tinc nens que quan corregeixo els problemes em diuen de vegades: «Jordi, però si no t’he donat el resultat bé». Dic: «clar, perquè t’has equivocat a l’operació final, però el raonament està bé». Un altre: «escolta Jordi, jo tinc un altre resultat». Responc: «sí, però m’has explicat que en aquest punt tu ho has valorat d’aquesta manera». No és el jo buscaba amb el problema, però tu m’has raonat el perquè d’aquesta resposta i llavors jo te la dono per bona, te l’he de contar bé, perquè tu matemàticament estàs funcionant. I és això.
EMAT representa tota una transformació en la forma d’ensenyar les matemàtiques. Com superar aquest canvi quan comences?
Porto treballant amb EMAT uns 12 anys i he vist i viscut tota l’evolució. Quan vaig començar amb EMAT, treballava les matemàtiques a 2n de Primària, i amb la paral·lela que tenia ens vam organitzar bastant bé i vam anar aprenent els dos colze a colze. Ens va costar dos anys perquè el primer veníem d’unes matemàtiques més convencionals, aleshores això no és un mes, és començar a creure-t’ho. Sobretot treballar molt, treballar-ho molt. Hi ha dies, sobretot al principi, que és una qüestió de fe. És així perquè vas a cegues, ningú t’assegura que això funcioni. El que passa és que a mesura que ho vas treballant també tens els teus recursos com a mestre, perquè al final a l’aula decideixes tu i saps el que et funciona quan coneixes els alumnes.
Així, el plantejament d’EMAT també té una part que és subjectiva. No en el mètode, però sí en el que expliques, com ho expliques, com introdueixes les coses i com esperes les seves respostes. Tot això requereix temps. Vam estar dos anys, i quan vam acabar el segon any ens vam mirar i vam dir: «ja està». El primer any va ser d’aprenentatge. Ens vam presentar: «Hola, soc EMAT», «hola, soc el Jordi». El segon any ja vam fer un pas més i el tercer ja ho vam acabar tot.
Aleshores, quins consells donaries als mestres que vulguin començar amb EMAT?
Els inicis se superen posant-li voluntat i ganes. I al final el que se’ns demana és el nostre treball i la nostra entrega. És qüestió de preparar-ho bé, també des del col·legi. Donar una empenta i acompanyar. No és només dir «mira, aquest any he pensat que faràs EMAT a 3r: sort». S’ha d’acompanyar, deixar-los unes hores com a mínim a principi de curs, parlar amb companys que ja ho han fet, i sobretot comptar amb tekman. Hi ha un suport d’EMAT des de tekman pels col·legis que inclou qualsevol cosa: per correu, ve un especialista, entreu a l’aula amb els alumnes per acompanyar, per veure-ho funcionar, expliqueu el que sigui, etc. Això està molt bé i des de tekman hi ha acompanyament, d’aquesta manera tothom que comença que s’ho prepari bé, que no s’angoixi i vagi fent. Anirà entrant dins el mètode i els alumnes també.
Qualsevol canvi té el seu temps d’adaptació. I si és un canvi en la manera de pensar i és un canvi pedagògic, té els seus mesos d’adaptació. El seu temps és llarg perquè és creure que això té un sentit, no? Que això està molt pensat, que ja porta anys treballant, que ja no és una cosa d’ara, sinó de fa anys. Això té un recorregut. Un recorregut on hi ha hagut pausa, reflexions i presa de decisions. I això ha provocat canvis, i no només el fet que la guia sigui més bonica. No només canvis estètics, sinó que hi ha canvis pedagògics. Després de parlar amb moltíssims mestres, amb enquestes, amb col·legis, es recull la informació, cadascú ofereix la seva part i desemboca en un canvi, com ha passat ara amb les guies. Ja havien canviat fa relativament poc, i aquest any tornen a canviar les de primer, segon i tercer.
