Estratègies per ajudar els alumnes a superar l’ansietat matemàtica

Segons l’últim Informe PISA, el 46% dels alumnes expressen que els deures de matemàtiques els generen “molta tensió”. El 39% diu que els fa sentir “indefensió” i al 76% els preocupava treure mala nota en aquesta assignatura. Aquest fenomen, conegut com a ansietat matemàtica, no només afecta el rendiment acadèmic dels estudiants, sinó també el seu benestar emocional.

A l’article Proves PISA: com ensenyar i practicar matemàtiques per millorar resultats ja vam parlar sobre com preparar els alumnes per a aquestes proves, però ara ens centrarem en la part més experiencial de les matemàtiques. Analitzem les causes de l’ansietat matemàtica i el seu impacte a llarg termini, i proporcionarem estratègies pràctiques per ajudar els alumnes de primària i secundària a superar-la.

L’ansietat matemàtica a les aules

Les matemàtiques, amb la seva naturalesa abstracta i la necessitat constant de resoldre problemes, poden ser un repte per a molts alumnes.

Els resultats de PISA indiquen un descens del rendiment en la competència matemàtica, i potser un dels factors que impedeix als estudiants millorar els seus resultats i gaudir aprenent matemàtiques, sigui precisament que la viuen com un repte impossible, a causa de l’ansietat matemàtica.

Sabem que un bloqueig de l’alumne en l’aprenentatge de les matemàtiques pot comportar dificultats progressives, ja que és una matèria que construeix el nou coneixement sobre allò que ja s’ha après.

Fer front a aquestes dificultats en l’aprenentatge de les matemàtiques és fonamental per evitar que es converteixin en una barrera insuperable. Abans d’entrar en detall amb l’ansietat matemàtica, enllacem la guia Detectar i prevenir dificultats en l’aprenentatge de les matemàtiques. També deixem activitats de matemàtiques per a primària, amb indicacions per atendre la diversitat i treballar les dificultats. Tota ajuda és benvinguda a l’aula!

Emocions i matemàtiques en el currículum escolar

Les emocions juguen un paper crucial en l’ansietat matemàtica. Així ho explica la Rocío Garrido, professora de Didàctica de les matemàtiques de la Universidad Autónoma de Madrid, que va fer la seva tesi sobre la comparació de resultats de PISA entre països tot centrant-se en el component socioafectiu: l’emoció, les actituds i les creences són aspectes intrínsecs que contribueixen al fenomen de l’ansietat matemàtica. Un component clau que aborda els tres aspectes és la mentalitat de creixement, que implica el convenciment que les habilitats es poden desenvolupar, transformant l’actitud i redirigint les emocions cap a un objectiu de superació.

La psicòloga Carol Dweck ha desenvolupat aquesta popular teoria de la mentalitat de creixement, destacant la importància de veure els reptes i els fracassos com a oportunitats d’aprenentatge. En el context de les matemàtiques, això significa fomentar una actitud positiva cap als problemes difícils i animar els estudiants a explorar diverses formes d’abordar-los.

Segons l’Informe PISA, el 62% dels estudiants mostra una mentalitat de creixement, la qual cosa és encoratjadora. La inclusió de la mentalitat de creixement en el currículum escolar pot ser una estratègia efectiva per abordar l’ansietat matemàtica des de les seves arrels. A més, el currículum espanyol incorpora el sentit socioafectiu, que busca promoure el desenvolupament emocional i social dels estudiants. Aquest enfocament integral reconeix la importància de les emocions en el procés d’aprenentatge i proporciona eines per abordar l’ansietat matemàtica des d’una perspectiva emocional i relacional.

Estratègies per superar l’ansietat a les matemàtiques

Superar l’ansietat matemàtica no és simplement qüestió de preguntar com se senten els estudiants o avaluar la seva actitud; és un procés que requereix temps i dedicació a l’aula. Per aconseguir-ho, presentem algunes estratègies pràctiques que ajudaran els alumnes:

• Acompanyament en el moment. Proporcionar suport és essencial per abordar l’ansietat matemàtica. Això implica evitar situacions que puguin generar estrès, com demanar als alumnes que resolguin problemes a la pissarra davant dels seus companys. En lloc d’això, podem ajudar-los a corregir els seus errors i millorar de forma més individualitzada, discreta i personalitzada; molt més còmode i efectiva per a l’estudiant que l’exposició pública.

• Llista de registre i autoavaluació. Trencar amb la percepció negativa que “sempre em va malament” mitjançant l’autoavaluació amb un portafolis. Els alumnes poden mantenir un registre de les seves activitats i projectes, en els quals veuràs els seus èxits i progressos. Aquest enfocament ajuda a canviar l’autoimatge de l’estudiant i construir una narrativa positiva entorn de les seves habilitats. Un exemple és aquesta taula, de Els jocs d’en Lemon del nostre programa de matemàtiques EMAT, on els alumnes prenen nota de la seva evolució en càlcul mental.

• Retroalimentació del problema. En abordar els problemes matemàtics, és important proporcionar retroalimentació específica sobre el plantejament, el procés i el resultat. Això ajuda a corregir errors i reforça la comprensió conceptual i les habilitats de resolució de problemes. Els organitzadors o rúbriques d’autoavaluació de resolució de problema també són d’utilitat.

• Avaluació del nivell d’ajuda. En lloc de centrar-se només a posar una nota, és recomanable avaluar el nivell d’ajuda que ha necessitat l’alumne. Aquesta avaluació pot proporcionar informació valuosa sobre el tipus de suport requerit i guiar les intervencions pedagògiques de manera més efectiva.

• Agrupacions i jocs. Formar grups heterogenis i utilitzar jocs de contingut matemàtic no competitius són estratègies efectives per fomentar la col·laboració i gaudir de l’aprenentatge. Els grups permeten que els estudiants treballin junts, aprofitant les forces individuals i oferint oportunitats per aprendre dels altres, de forma col·laborativa.

• Temps final de reflexió. Al final de cada sessió, es pot assignar temps perquè els alumnes reflexionin sobre com s’han sentit durant la classe. Aquesta pràctica fomenta la consciència emocional i permet expressar inquietuds i celebrar èxits.

L’ansietat matemàtica és un repte important, però amb enfocaments pedagògics adequats i estratègies emocionals, podem ajudar els alumnes a superar aquesta barrera. Fomentar una mentalitat de creixement, proporcionar suport individualitzat i utilitzar mètodes interactius milloraran l’experiència dels alumnes en classe de matemàtiques. No només es tracta de millorar el rendiment acadèmic, sinó de construir una base sòlida per al desenvolupament.

Com veiem, abordar l’ansietat matemàtica no és només responsabilitat dels alumnes; els docents també tenim un paper important. Aplicant les estratègies compartides i identificant les dificultats dels alumnes, convertirem l’aula de matemàtiques en un espai segur i còmode per aprendre, deixant fora l’ansietat, la frustració i les inseguretats que bloquegen l’aprenentatge.