Què significa realment memoritzar? Potser pensem que és simplement guardar imatges a la ment, gairebé com si fotografiéssim la informació. Tanmateix, la memòria és molt més que retenir dades; és una forma d’aprendre. Analitzem què implica memoritzar i per què és tan important en l’aprenentatge de les matemàtiques.
Desconstruint la memòria i el seu paper en l’aprenentatge
Un dels debats educatius que ha portat l’enfocament de l’ensenyament competencial és la crítica a la memòria. La tesi és aquesta: aprendre alguna cosa de memòria significa retenir-la un cert temps (normalment fins al dia de l’examen) i oblidar-la després. No obstant això, cal aprofundir en aquesta habilitat cognitiva, revisant les evidències científiques que ens aporta la psicologia cognitiva. La seva afirmació és contundent: sense memòria no hi ha aprenentatge.
Quin paper juga la memòria en l’aprenentatge? Com hem d’interpretar-la? Sylvie Pérez Lima i Jordi Perales Pons, experts en psicopedagogia i professors de la UOC, ho aborden al seu article ‘Los distintos tipos de memoria y su papel en el aprendizaje‘:
«Ensenyar als alumnes a utilitzar i treballar la memòria suposa activar els coneixements previs mitjançant preguntes, plantejaments de contextos reals o familiars […] i assegurar-se que realment els tenen. Sense aquest pas previ, la reacció de l’alumne és memoritzar, sense més ni més, sense sentit. Sense connexió».
Sylvie Pérez Lima i Jordi Perales Pons
Sabent que la veritable feina de la memòria no és memoritzar, sinó establir connexions i dotar de sentit, podem afirmar que sense memòria no hi ha aprenentatge.
Tres tipus de memòria
En termes generals, la psicologia divideix la memòria en tres categories principals, que es relacionen entre elles per complir diferents funcions en l’aprenentatge:
- La memòria a curt termini (o memòria sensorial) és la capacitat de mantenir un petit volum d’informació a la ment, accessible durant un període breu de temps.
2. La memòria a llarg termini la podem definir com l’arxiu durador i permanent de la informació que guardem.
3. La memòria de treball connecta la memòria a curt termini i la memòria a llarg termini, utilitzant la informació d’ambdues per fer front a tasques cognitives complexes.
La memòria de treball: els seus poders i limitacions
Segons el Model de Baddeley i Hitch, la memòria de treball és com un magatzem temporal i limitat d’informació, que s’utilitza per processar tasques cognitives complexes com l’aprenentatge, el raonament i la comprensió.
Un dels principals obstacles en l’aprenentatge no és el contingut en si, sinó com el cervell emmagatzema, accedeix i presenta la informació. És aquí on la memòria de treball juga un paper fonamental, ja que gràcies a ella podem processar activament la informació que hem retingut, treballant-la per comprendre-la, aplicar-la o emmagatzemar-la.
Efrat Furst, experta en neuroeducació, parla al seu article ‘Learning in the brain‘ d’unes característiques específiques de la memòria de treball:
- Connecta els coneixements previs amb la nova informació.
- Té una capacitat limitada, ja que només podem gestionar entre 4 i 9 elements.
- La sobrecàrrega és contraproduent i causa la pèrdua d’informació.
- És necessària per construir la memòria a llarg termini.
Sabem que la memòria de treball és clau en l’aprenentatge i que l’hem de tenir en compte a l’hora de dissenyar activitats per a l’aula de matemàtiques, però com ho fem? Vegem alguns aspectes clau i consells pràctics.
Com programar tenint en compte la memòria
La memòria de treball és molt important en l’ensenyament de les matemàtiques! Posem per cas la resolució de problemes aritmètics: requereix comprensió dels nombres i de les operacions bàsiques, així com un raonament lògic per aplicar les operacions i arribar a la solució. Tot això ocorre gràcies a ella.
Com més fluïdesa matemàtica tinguin els alumnes, millor. Tal com explica Jesús C. Guillén a ‘Memoria de trabajo en el aula‘, «el fet que la memòria de treball tingui una capacitat limitada suggereix que, a la pràctica, pot ser útil l’adquisició de determinats automatismes». I no només això! Les investigacions demostren que, quan el coneixement es construeix amb sentit, es recorda millor que si només s’analitza de forma superficial. Així doncs, la comprensió dels coneixements i l’ús que se’n faci també són importants, i per això és fonamental connectar els aprenentatges i reiterar-ne l’aparició.
«Cap base de coneixements es construeix en un únic encontre amb la informació. Més aviat, un element clau del nostre sistema d’aprenentatge és que es modela amb el temps i en funció del que fem amb el coneixement cada vegada que el recuperem de la memòria a llarg termini i el manipulem a la memòria de treball».
Efrat Furst
4 claus per dissenyar activitats matemàtiques
- Dissenyar experiències amb sentit. El marc d’ensenyament és rellevant per a l’alumne, tant per la seva contextualització com per la seva comprensió. Construïm l’aprenentatge perquè entenguin com és, per què és així i on té sentit aplicar-lo.
- Connectar els aprenentatges entre si. La connexió dona sentit als aprenentatges i permet una recuperació més ràpida. Treballar durant moltes setmanes un sol aspecte matemàtic, com ara la numeració, no és el més eficaç. Recomanem intercalar altres aspectes, com la geometria i la mesura, que ofereixen contextos per recuperar i ampliar els coneixements previs.
- Planificar una pràctica reiterada. Si un concepte és important, té sentit practicar-lo sovint. En consonància amb els principis de la didàctica de les matemàtiques, cal practicar les habilitats afegint-hi complexitat (en raonament, xifres en el càlcul, etc.) i retirant les ajudes progressivament (material manipulatiu, pautes, etc.) per desenvolupar la fluïdesa matemàtica.
- Reduir la càrrega cognitiva de la memòria de treball. Si als alumnes els costa seguir les activitats i es perden amb facilitat, cal intervenir. En aquest cas, s’ha de cuidar el volum de feina, clarificar els passos, simplificar les instruccions o repetir sovint la informació important.
A ONMAT i EMAT, els nostres programes de matemàtiques, seqüenciem els continguts de manera cíclica per potenciar la pràctica reiterada i la connexió d’aprenentatges. A més, abordar un contingut en diferents moments i amb enfocaments diversos també ajuda a atendre la diversitat, ja que són més oportunitats d’aprenentatge per als alumnes.
Vols saber millor què és la ciclicitat i com s’aplica a classe de matemàtiques?
Aconsegueix la guia de ciclicitat d’EMAT, amb activitats per a les teves classes:
